Ella:
He de fer el que pense..
Últimament, alguna cosa no va bé entre nosaltres.
La vida, no deixa d’interposar-se.
Per molt que ho intentem,
els nostres plans ixen d’una altra manera.
Em costa dir-ho,
però he de fer el que més em convé.
T’anirà bé.
He de seguir el meu camí i ser com sóc.
Aquest, no és el meu lloc,
espere que ho entengues.
Tal volta, algun dia,
Encontrem el nostre lloc al món,
però almenys de moment,
he de seguir el meu camí.
No vullc deixar-ho tot arrere.
Però em faig il•lusions
i sempre s’estavellen.
Un altre color es transforma en gris…
És molt fur veure com tot
es desvaneix fácilment.
Me’n vaig, hui perquè,
he de fer el que més em convé.
T’anirà bé.
He de seguir el meu camí i ser com sóc.
Aquest no es el meu lloc.
Espere que ho entengues.
Tal volta, algun dia,
encontrem el nostre lloc al món,
però almenys de moment he de seguir el meu camí.

Ell:
I nosaltres?
I tot el que hem viscut?

Ella:
I la confiança?

Ell:
Saps que mai vaig voler fer-te mal…

Ella:
I jo?

Ell:
Què vaig a fer?

Ella:
Me’n vaig, però et trobaré a faltar.
Ell:
Et trobaré a faltar.

Ella:
He de seguir el meu camí i ser com sóc.

Ell:
Per què has d’anar-te’n?

Ella:
Aquest no és el meu lloc.
Espere que ho entengues.

Ell:
Intente entendre-ho…

Ella:
Tal volta, algun dia encontrem el nostre lloc al món, però almenys de moment…
He de seguir el meu camí

avui fa un mes que ten vas anar, bon company de clase, bona persona, qui em diria a mi que aquell dumenge al arribar a casa i conectarme al msn  em digueres que tabies matat en un acident.. parat i sense saber ke fer vax entrar al teu metro i veen tot lo kabia pasat d veient com tabien segat la vida i plorant i recordantee..  mes dallo i encara em recorde.. lany que ve a la clase li faltara algo..

TANTAN!! LLAMAN LA PUERTA OTRA VEZ ,YA VA, QUIEN ES??.. FUI A ABRIR Y SE METIO EN MI CASA UN AMANECER..




En una de aquellas noches de insomio en las cuales seguia atormentado.. decidio hacer una locura.. sin hacer mucho ruido se ducho i se vistio  y aun con el reloj marcando las 5 y el cielo y la luna alumbrandolo , cogio las llaves y con un paso suave en insonoro salio a la calle dirigiendose al camino que le llevariaa  lo que buscaba tenia muchos kilometros por delante y como compañera la soledad del camino y el frio de una noche de invierno, tras varias horas de camino y sumido en sus pensamientos que le hacian mas leve la travesia..continued..

http://es.youtube.com/watch?v=n35UA9DuDFo

No m demanes perdo, tinc entes que el nostre temps del  amor ha pasat, ja nomes ens quedara la amistad, no demanes perdo per el que hages fet mal, nigu es perfecte, pot ser vaig ser jo el que vaig fallar.. pot ser vaig ser jo..no vullc intentar oblidarte el que encara senc per tu i per la teva part pareix ke sa esfumat, pero el temps es cruel.. i uns guanyen i uns altres perden i auqesta vegada  ha sigut una derrata que continuarem amb un cami nou.. units de alguna manera, pero tu buscaras  nous sentiments en uns altres llavis i jo seguire esperant que es cure la ferida... a que recordarte no fagi mal. a que una canço no minunde en la foscorr.. sempre he pensat que de lamor a lodi va un pas.. vullc pensar que aquesta vegada no sera aixi.. no vullc que siga com les altres voltes.. ara conserve al amistad i per la meua part lluitare per ella i vullc que tu tambee....














































necesite un cupo urgent..