es sent el sorroll del ordinador del puto ventilador  que va tranques i barranques, com un riu en el ke laigua roza les palankes metalikes ke i travesa del riu.. de fondo la evrda de la puerta de atras.---- no es una bona combinacio, me estic infuflan  amb la mescla..

i un altre dia aqui estem, sense esperar que pase res interesant, aquells dies supose que han quedat arrere i la monotonia sa  instalalat.. akells dies en ke talsavesamb una ilusio i veis el mon diferent amb algo ke tomplia de veres, ara tes ke conformes amb els xicotets detalls, akells ke aunke no siga molt durare et fan seguir.. com un sms a destemps.. una cansoo nova ke et fa sentitet optimista i vore el futur de una altra manera.. el fet de tindre coes ke fer i estar entretingut es un bon sintomaa..

et preguntes.. com es el pas de deixar de voler a una persona com algo mes que amiga i estimar a una altra, segons la ciencia tot procesos quimics del cervell e histories pero segons lo llegit 2 persones per ser amigues ja tenen que tindre una cercata atraccio mutua, per minima que siga, realment no se ni per que estic esribirnt aó pero em rulen antes coses per el cap que maborrisk i escric... e n fii bona nitt..

Recorda momenets viscuts i que podia haber visctu, trens que podia haber agafat i no va agafar en el seu moment, es precis viure el moment sense pensar en el futur, pensant en un nou alçar.. en una ment limpia de ferides que el acorralen, arribara el dia que fugira lluny, la eva vida donara el gir defintiu pero mentres tant com  els ocells que emigren segira manetenin  el seu niu, intentan proteginlo de perills i amnaces, encara no ha decidit cap aon tirarra, es mou mes per sentiments per decidir el seu desti.. i aixo es una part que hi te que cambiar,, a pensar amb el cap i no amb el cor, amb ell i no ambels demes, amb qui es marchi o vinga, a trobar elequilibri que fa molt que no tee..i moltes paraules que li han dit i san kedat en aixo en paraules.. coma  elles soles.. les paraules en si no sereixen per a res si no fas el que dius amb elles..

ja feia dies ke no escribia, molts pensamnets han pasat per mi, moltes paraules he escoltat i la realitat no ha cambiat.. pot ser sigui un temps de transicio, sense emocions ni coses noves, un templms amb glaciar, apagat.. no hi han akestes ligeres xipes ke solen sorgir llevat dels dies o de les vesprades ke em pasu fen el bobo tipo amb ruth o una cosa bidirecional.. son dies en els ke estic asumint la relaitat jaa i ke he buscat nous camins pero ke despres he preferit no seguirlos ke vullc seguir el meu propi sense forsar ningun altre, ke la senda siga la mateixa sense raspejarla jo amb el peu.. ni tampoc ke me la fagen, no es el moment, per ke encara ho ha ferides, encara notes akest sentiment ke a vegaes es fa ansugitos i amb pena pero ja has apres a soportarlo i a somriure amb les xicotetes coses del dia a dia, ahir vesprada amb la ruth priu bee  , molta caminata i fer fotos i revelarles va estar bee, va haber molt bon humor supose ke la alegria va estar prou amb els 2.. aixo es bo.. ara sen va casi fins a setembre a zaragoza i poble i tocara anar a vorela, el dijous suposu ke  " despedida".. avui examen de coxe suspes.. mateixa examinadora ke laltra vegada " Margarita" una puta zorra, ma suspes 2 veades i akesta per un ptuo vado ke ja sel podia haber pasat per les bragues , tot el estiu sene coxe i molts plans sen van a caga.. pero bueeno hi habra ke sobreviure igual i avui vespra en casa aobrrit sense res ke fer.. lo mes interesant unflar la puta pilota de correus i pegarli pataes.., no se per ke hi tnc una sensacio extraña,, em senc com en una bombolla gris ke no avabo de saber el ke es..  vere com van els siguients dies.. necesitu veurelaa i aunke no ho diga ho sofrisc en silenci pero he apres per una part a camiar les llagrimes per les sonrises, anke akest conte ja tinga la seva fi i jo nomes siga  el guardia del castell..